Passa al contingut principal

Ajudem a la classe de Les ombres


Els boixos i boixes de la classe de 4 anys A (Les ombres) estan estudiant la vista i necessiten la nostra ajuda.

Saben que hem treballat com funciona l’ull humà i també que hem fet una dissecció d’un ull de vaca per a veure’n les parts.

L’altre dia, un dels nens de la classe va comentar que el seu gat hi veia de nit, però que a ell li costava una mica. És així com es van adonar que els animals i les persones no podien tenir els mateixos ulls i, a partir d’aquí, els van anar sorgint moltes preguntes.

Com que encara són molt petits i no saben buscar informació per internet, ens han demanat la nostra ajuda.

La tasca que us encomano és la d’investigar i mirar de donar resposta a les preguntes que ens plantegen.

Així doncs, a la llibreta de projecte, sota el títol “DONEM RESPOSTA A LES PREGUNTES DE LES OMBRES”, haureu de copiar i respondre a les preguntes:
  •           Quin color d’ulls poden tenir els animals?
  •           Els animals hi veuen sense llum? Com ho fan?
  •           Les persones poden tenir un ull de cada color? Per què?
  •           Per on entra la llum als ulls?
  •           Per a què serveixen les pestanyes?
  •           Quins parts té l’ull?


Si us hi fixeu, nosaltres ja hem investigat les tres últimes preguntes. Així doncs, només caldrà que ho expliqueu ben explicat, per a què ho puguin entendre els més petits.
 Un cop tinguem recopilades totes les respostes, les posarem en comú i realitzarem un petit treball en grup que anirem a presentar a la classe de Les ombres.
Així doncs, cal que porteu les preguntes respostes pel proper divendres 6 de març.

Endavant!












Solucions
1) Avui en dia hi ha animals com cabres, gossos, gats, caballs o camells amb els ulls blaus, negres verds, grocs o marrons, però això no passava en els seus avantpassats salvatges. Aquests sempre tenien el mateix color d'ulls.
Això mateix passava en la espècie humana; tots els humans tenien els ulls de color marró.

A partir de l'època del Neolític, quan es va començar a practicar la ramaderia i agricultura i els humans van començar a tenir animals de companyia i ramats, els animals domèstics i els humans van començar a mutar a nivell de color de cabell i també de color d'ulls.
Es creu que això va passar per diversos motius:
-  En el cas dels humans, es creu que van començar a canviar perquè es van haver d'habituar a les condicions en les que vivien i, per tant, el gens dels humans es van anar modificant poc a poc.
- En el cas dels animals domèstics, es creu que van ser els humans els que van començar a sel·leccionar aquells animals que més els agradaven i els emparellaven de forma que, genèticament, van anar produint-se canvis que van afectar en els colors del pelatge i també dels ulls. Aquest procés es coneix com selecció artificial.
- En el cas dels animals salvatges, es creu que el fet que hi hagi diferents colors d'ulls, és púrament per selecció natural (segons Darwin, l'ésser més fort, aquell que més habilitats mostri, serà el que sobreviurà).

2) Cada espècie veu el món d'una forma diferent. Alguns hi veuen en blanc i negre, altres en color i d'altres, fins i tot, veuen colors que l'espècie humana no pot veure.

Però és cert que hi ha animals que tenen la capacitat de veure-hi molt bé en la foscor: els animals nocturns (mussols, genetes, boas, pantera, hamster, rat-panat...) i també els semi-nocturns (gat, gos, cérvol, rata, cangur, serp, hipopòtam, guepard...)

Aquests animals tenen un teixit sobre la retina que es diu "tapetum lucidum", i els permet veure-hi molt bé tot i que no hi hagi llum.

Per contra, els animals diurns (mico, camaleó, pavo real, falcó, granota, abella, papallona...) no tenen la capacitat per veure-hi de forma tan clara i necessiten que passi una bona estona fins que l'ull s'adapta a la foscor per veure-hi una mica.

3) Existeixen dues possibilitats:
- "heterocromia completa" que és quan la persona presenta un ull de cada color
- "heterocromia parcial" que és quan la persona presenta dos tons de color molt diferents dins del mateix ull.

És més probable trobar animals amb heterocromia completa que no pas persones, però no vol dir que no existeixin casos.

Generalment aquest fet es dóna de forma natural, és a dir que es neix amb aquesta alteració sense que suposi una afectació o alteració de la vista.
En altres casos, l'heterocomia pot ser deguda a algun problema ocular o traumatisme que afecta a l'òrgan de la vista.

4) La llum entra als ulls per la pupil·la, que és el punt negre que es veu al centre de l'ull, al mig de l'iris.
La pupil·la, que sembla un punt negre, és realment un forat que es fa més gran o més petit segons la necessitat que té l'ull de deixar entrar més o menys llum dins de l'ull.
L'iris és l'encarregat de deixar entrar més o menys llum (Quan és més fosc i hi ha menys llum, les fibres de l'iris es contrauen per poder fer més gran la pupil·la i així entri més llum dins de l'ull. En canvi, quan hi ha més llum, l'iris fa que el forat, és a dir la pupil·la, es torni més petita, i així no entri tanta llum dins l'ull).

5) Les pestanyes, juntament amb les celles, tenen la funció de protegir i fer d'escut de l'ull. Gràcies a elles, evitem que entri pols, suor, pluja o algun altre tipus de substància a l'ull. A més a més, les pestanyes ens protegeixen també de la llum del sol i eviten que ens cremem.
Sabieu que tenim aproximadament 200 pestanyes en la parpella superior i 80 en la inferior?

6) L'ull es divideix en dues parts: aquella que veiem i la que no podem veure.
- En la part externa hi trobem: l'escleròtica (part blanca de l'ull), les perpelles, les pestanyes, l'iris, la pupil·la, la còrnia i el conducte de shlemn.
- En la part interna hi trobem: el cristal·lí, la retina i el nervi òptic.


Ara que ja hem posat en comú les respostes de les preguntes, és hora de posar en pràctica les nostres habilitats i preparar uns cartells explicatius per als nens i nenes de 4 anys A.

Repartiu-vos les 6 preguntes (una per a cada grup cooperatiu) i realitzeu la tasca.

Si no us poseu d'acord, feu el repartiment a sorts.

Penseu que han de ser cartells que siguin visuals, atractius, colorits i comprensibles.
Feu un dibuix i l'explicació, amb un bon títol.
No cal que siguin cartells amb molta lletra i explicació, ja que ells encara fan servir molt les imatges i paraules curtes per entendre el què estan fent.

Ànims!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Accentuació en català

Com ja sabem, tots els mots estan compostos per síl·labes àtones (o fluixes)  i una síl·laba tònica (que té el cop fort de veu). Com en castellà, les paraules s'accentuaran o no depenent de com acabin i on estigui situada la síl·laba tònica. Recordeu com s'accentuen les paraules en català? Les sobre-esdrúixoles tenen la síl·laba tònica en ante-antepenúltim lloc i s'accentuen SEMPRE. MÍ -ra-te-la PÁS -sa-me-la Com hem d'accentuar les vocals? I... com sabem quan hem de posar accent obert o tancat damunt la lletra e / o? Ens haurem de fixar bé en la pronunciació de les paraules per sa saber cap a on han de portar l'accent. A continuació hi teniu exemples diferents: Si la paraula sona com tamb é o cantar é , haurà de portar accent TANCAT . Si la paraula sona com caf è o tel è fon, haurà de portar accent OBERT . Si la parraula sona com cami ó o est ó mac, haurà de portar accent TANCAT . Si la paraula sona com pe

Camp lèxic, camp semàntic i família de paraules

Les paraules es poden agrupar en  camps semàntics, camps lèxics o famílies de paraules. Els camps semàntics agrupen totes aquelles paraules que estan relacionades entre elles pel seu significat, com p er exemple: CUINA: olla, plat, cuiner, cuinera, xef, sopa, cadira, taula, carn, peix, verdura, fruita, forn, microones, nevera, ganivet, forquilla... Dins els camps semàntics hi trobem els camps lèxics , que agrupen totes aquelles paraules que són de la mateixa categoria gramatical i fan referència al mateix àmbit. Per exemple: Dins el camp semàntic de CUINA , hi trobem els camps lèxics: - VERDURES (enciam, espinacs, tomàquet, carbassa...) - ESTRIS DE CUINA (olla, paella, colador, embut, cullerot...) - ELECTRODOMÈSTICS (microones, forn, torradora, minipimer...) Però les paraules també es poden agrupar en  famílies . Totes les paraules d’una família venen d'una paraula primitiva , tenen una mateixa   arrel i part d'un mateix signif

Unitats de mesura

Recordeu la feina que vam fer amb els alumnes de 2n de primària? Entre tots i totes vam estar pesant les ampolles de vidre que havíem recollit. Si us mireu la fitxa on hi vam apuntar les dades, veurem que tots els pesos que vam agafar eren números enters, sense decimals. Fixeu-vos una mica més en les dades agafades... La bàscula que vau fer servir... amb què mesurava? Eren kg? Eren grams? Doncs sí, totes les ampolles es van pesar i anotar en grams (g). Sabríeu dir com ho podem fer per saber quants quilograms (kg) pesa cada ampolla? Com ho podríem fer? I per saber quants miligrams (mg) pesen... com ho fem? Avui coneixerem les unitats de mesura de la MASSA (que vol dir el pes d'una cosa). Unitats de massa La unitat bàsica de  massa  és el  gram (g) , que es simbolitza amb la lletra  g . Els múltiples i submúltiples són:      Nom               símbol  kilò gram                 kg hectò gram                hg decà gram                dag gram