Els boixos i boixes de la classe de 4 anys A
(Les ombres) estan estudiant la vista i necessiten la nostra ajuda.
Saben que hem treballat com funciona l’ull
humà i també que hem fet una dissecció d’un ull de vaca per a veure’n les
parts.
L’altre dia, un dels nens de la classe va
comentar que el seu gat hi veia de nit, però que a ell li costava una mica. És
així com es van adonar que els animals i les persones no podien tenir els mateixos
ulls i, a partir d’aquí, els van anar sorgint moltes preguntes.
Com que encara són molt petits i no saben
buscar informació per internet, ens han demanat la nostra ajuda.
La tasca que us encomano és la d’investigar i
mirar de donar resposta a les preguntes que ens plantegen.
Així doncs, a la llibreta de projecte, sota el
títol “DONEM RESPOSTA A LES PREGUNTES DE LES OMBRES”, haureu de copiar i
respondre a les preguntes:
- Quin color d’ulls poden tenir els
animals?
- Els animals hi veuen sense llum?
Com ho fan?
- Les persones poden tenir un ull de
cada color? Per què?
- Per on entra la llum als ulls?
- Per a què serveixen les pestanyes?
- Quins parts té l’ull?
Si us hi fixeu, nosaltres ja hem investigat les
tres últimes preguntes. Així doncs, només caldrà que ho expliqueu ben explicat,
per a què ho puguin entendre els més petits.
Un cop
tinguem recopilades totes les respostes, les posarem en comú i realitzarem un
petit treball en grup que anirem a presentar a la classe de Les ombres.
Així doncs, cal que porteu les preguntes
respostes pel proper divendres 6 de març.
Endavant!
Solucions
Això mateix passava en la espècie humana; tots els humans tenien els ulls de color marró.
A partir de l'època del Neolític, quan es va començar a practicar la ramaderia i agricultura i els humans van començar a tenir animals de companyia i ramats, els animals domèstics i els humans van començar a mutar a nivell de color de cabell i també de color d'ulls.
Es creu que això va passar per diversos motius:
- En el cas dels humans, es creu que van començar a canviar perquè es van haver d'habituar a les condicions en les que vivien i, per tant, el gens dels humans es van anar modificant poc a poc.
- En el cas dels animals domèstics, es creu que van ser els humans els que van començar a sel·leccionar aquells animals que més els agradaven i els emparellaven de forma que, genèticament, van anar produint-se canvis que van afectar en els colors del pelatge i també dels ulls. Aquest procés es coneix com selecció artificial.
- En el cas dels animals salvatges, es creu que el fet que hi hagi diferents colors d'ulls, és púrament per selecció natural (segons Darwin, l'ésser més fort, aquell que més habilitats mostri, serà el que sobreviurà).
2) Cada espècie veu el món d'una forma diferent. Alguns hi veuen en blanc i negre, altres en color i d'altres, fins i tot, veuen colors que l'espècie humana no pot veure.
Però és cert que hi ha animals que tenen la capacitat de veure-hi molt bé en la foscor: els animals nocturns (mussols, genetes, boas, pantera, hamster, rat-panat...) i també els semi-nocturns (gat, gos, cérvol, rata, cangur, serp, hipopòtam, guepard...)
Aquests animals tenen un teixit sobre la retina que es diu "tapetum lucidum", i els permet veure-hi molt bé tot i que no hi hagi llum.
Per contra, els animals diurns (mico, camaleó, pavo real, falcó, granota, abella, papallona...) no tenen la capacitat per veure-hi de forma tan clara i necessiten que passi una bona estona fins que l'ull s'adapta a la foscor per veure-hi una mica.
3) Existeixen dues possibilitats:
- "heterocromia completa" que és quan la persona presenta un ull de cada color
- "heterocromia parcial" que és quan la persona presenta dos tons de color molt diferents dins del mateix ull.
És més probable trobar animals amb heterocromia completa que no pas persones, però no vol dir que no existeixin casos.
Generalment aquest fet es dóna de forma natural, és a dir que es neix amb aquesta alteració sense que suposi una afectació o alteració de la vista.
En altres casos, l'heterocomia pot ser deguda a algun problema ocular o traumatisme que afecta a l'òrgan de la vista.
4) La llum entra als ulls per la pupil·la, que és el punt negre que es veu al centre de l'ull, al mig de l'iris.
La pupil·la, que sembla un punt negre, és realment un forat que es fa més gran o més petit segons la necessitat que té l'ull de deixar entrar més o menys llum dins de l'ull.
L'iris és l'encarregat de deixar entrar més o menys llum (Quan és més fosc i hi ha menys llum, les fibres de l'iris es contrauen per poder fer més gran la pupil·la i així entri més llum dins de l'ull. En canvi, quan hi ha més llum, l'iris fa que el forat, és a dir la pupil·la, es torni més petita, i així no entri tanta llum dins l'ull).
5) Les pestanyes, juntament amb les celles, tenen la funció de protegir i fer d'escut de l'ull. Gràcies a elles, evitem que entri pols, suor, pluja o algun altre tipus de substància a l'ull. A més a més, les pestanyes ens protegeixen també de la llum del sol i eviten que ens cremem.
Sabieu que tenim aproximadament 200 pestanyes en la parpella superior i 80 en la inferior?
6) L'ull es divideix en dues parts: aquella que veiem i la que no podem veure.
- En la part externa hi trobem: l'escleròtica (part blanca de l'ull), les perpelles, les pestanyes, l'iris, la pupil·la, la còrnia i el conducte de shlemn.
- En la part interna hi trobem: el cristal·lí, la retina i el nervi òptic.
Ara que ja hem posat en comú les respostes de les preguntes, és hora de posar en pràctica les nostres habilitats i preparar uns cartells explicatius per als nens i nenes de 4 anys A.
Repartiu-vos les 6 preguntes (una per a cada grup cooperatiu) i realitzeu la tasca.
Si no us poseu d'acord, feu el repartiment a sorts.
Penseu que han de ser cartells que siguin visuals, atractius, colorits i comprensibles.
Feu un dibuix i l'explicació, amb un bon títol.
No cal que siguin cartells amb molta lletra i explicació, ja que ells encara fan servir molt les imatges i paraules curtes per entendre el què estan fent.
Ànims!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada